Бывший бездомный и алкоголик Серхи стал шеф-поваром в благотворительной организации Барселоны

Sensellarisme El Sergi va viure sis anys al carrer, durant catorze va patir alcoholisme, i ara és cuiner a Arrels Fundació Leer en castellano Read in English 06/09/2026 - 20:14 h. 3 min Barcelona El Sergi tenia 36 anys quan ho va perdre tot. Un forn al passeig Maragall, una rostisseria a la ronda del Guinardó i un restaurant de cuina mediterrània a Lliçà d'Amunt. Però "una mala jugada" el va empènyer a viure al carrer: va perdre els negocis i el banc li va embargar la casa. Però el que més li va costar de tornar a recuperar va ser la seva identitat. Havia passat de tenir 38 treballadors i un comerç a càrrec seu a no tenir un lloc on resguardar-se. Durant sis anys va viure dins de caixers, sota tendals de restaurants, buscant aixopluc dins de pàrquings de Nou Barris i del Paral·lel. Però el seu pitjor enemic venia dins d'una ampolla de vidre. "Bevia uns dotze litres d'alcohol diaris. Quan me'n vaig adonar, ja era massa tard", explica. Però ho va fer i la seva vida ha fet un tomb. Ara porta els fogons del taller d'Arrels Fundació i hi prepara l'esmorzar, el dinar i el berenar. "Que què cuino? El que em donin", diu somrient. Llegeix-lo tot El Sergi intenta posar dates del temps que va viure al carrer, però l'hi és difícil. Es desdibuixen l'inici i el final d'un dia i el següent. "Ja no saps si és dilluns, dimarts o dimecres...", diu. Explica que, al principi, és més senzill anar als lavabos de restaurants de forma discreta. Fins que amb els mesos anava sense afaitar i sense poder-se dutxar durant setmanes. "El meu aspecte físic passava a un segon pla; l'únic que m'importava era aconseguir alcohol. Anava perdut", admet. La seva vida es va convertir en un intent de supervivència. Sense pensar. Sense mirar més enllà. Només havia de vigilar que, quan anés begut, no li robessin les quatre pertinences que tenia. I va entrar en un cercle viciós. Fa catorze anys que treballa amb Arrels Fundació, una entitat que ajuda persones sense llar de Barcelona. Com a molts d'altres, a ell el van trobar al carrer durant un recompte i li van oferir quedar-se a viure en un alberg. Llavors s'hi va negar. Però sí que hi anava per dutxar-se tres cops a la setmana. “Això em motivava una miqueta”, explica el Sergi, que havia arribat a passar vuit o nou mesos sense fer-ho. A poc a poc, semblava que les coses començaven a millorar. A través d'Arrels va trobar un pis on viure i un menjador on omplir l'estómac, tot i que la majoria dels dies no tenia gana. Va començar a treballar a les dutxes i als vestuaris de la fundació, però va recaure en l'addicció. “I no pots ajudar la gent que viu al carrer quan tu mateix portes una motxilla carregada de problemes”, explica. "Em van dir que m'estava morint" Ho va haver de deixar tot una altra vegada. La seva rutina es tornava a basar en dormir, beure i menjar. Va ser un ensurt a l'hospital el que va canviar-li la vida. Fa dos anys, els metges que el van atendre van dir que el seu cos no aguantaria viu més de 48 hores. “Em van dir que m'estava morint”, explica. Aquell va ser el seu senyal per posar punt final al consum d'alcohol. No va ser una lluita fàcil. Però amb la sobrietat va assolir el que ell anomena "una segona vida". En el passat, el Sergi tenia un restaurant amb una cuina de dinou persones. Ara tot és més senzill i petit. Prepara l'esmorzar, el dinar i el berenar per a 25 persones –usuaris dels pisos de protecció oficial i dels tallers d'Arrels–, si bé a l'hivern en són més, ja que molta gent sense sostre hi va a buscar algun dels seus plats calents. A més, també omple carmanyoles amb el menjar que sobra perquè els que vulguin se'l puguin emportar cap a casa. A diferència dels plats "sovint insípids" que la majoria de menjadors socials de la ciutat ofereixen als més necessitats, el Sergi explica que fa un menú setmanal que, si no és igual, s'apropa molt al d'un restaurant. Juga amb els ingredients que arriben com a donacions a la fundació cada dimarts. I tot i que la varietat és limitada, el Sergi aconsegueix oferir un menú de fins a tres o quatre plats. Durant tot aquest procés, a més, va enamorar-se d'una treballadora de la fundació. "L'any que ve deixaré el pis de protecció oficial i anirem a viure junts", explica content. El Sergi ha tornat a trobar-se. I pel camí, ha tornat a conèixer l'amor i ha recuperat la seva passió: la cuina.