Валлийский учитель призвал к окончанию забастовки и восстановлению доверия в системе образования Каталонии

L'anàlisi d'Antoni Bassas Un primer dia de curs sense classes no pot tornar a passar mai més. Hem de poder fer-ho, espolsant-nos de sobre plantejaments egoistes i derrotistes Leer en castellano Read in English 08/09/2026 - 11:56 h. 3 min Mirin: avui, com tothom sap, havia de començar el curs escolar, i no ha començat per la vaga de mestres.  Llegeix-lo tot Tal com van acabar el curs passat, grups de docents han tallat la circulació a les rondes de Barcelona a primera hora del matí. Amb la diferència que avui era un dia molt especial per als alumnes, el primer dia de curs. Aquell en què hi ha neguits, il·lusions, nervis, emocions, expectatives… Per això penso que, amb independència de com hem arribat fins aquí, un país que comença el curs escolar amb una vaga dels docents és un país que ha tocat fons. Negar el primer dia d’il·lusió a l’escola potser és una preparació per als desenganys que vindran amb la vida adulta, però és un fracàs per a tothom, això ja s’entén. És un fracàs per a tothom, amb responsabilitats compartides. Hi ha problemes de previsió: si Catalunya passa de 6 a més de 8 milions d’habitants en 25 anys, cal dimensionar l’escola. Si es vol que l’escola sigui inclusiva, és a dir, que atengui alumnes amb necessitats especials, calen mans. Si es vol que sigui en català, cal tenir en compte que avui som un país multilingüe, cosa que dificulta la immersió. Si també es vol, lògicament, que els alumnes surtin de l'escola sabent llegir, escriure, calcular, raonar, enraonar, cal que els mestres siguin excel·lents i, per tant, cal ser exigent en l’accés a la carrera docent. I cal pagar bé els mestres.  Hi ha un problema d’autoritat política. El nyap de les proves PISA i aquests dos mesos desaprofitats de vacances d’estiu han demostrat que hi ha un problema de funcionament al departament d’Educació. De problemes amb els sindicats n’han tingut tots els consellers, però ara hem passat del malestar de l’època Cambray al de l’època Niubó, com si no dominessin la funció pública docent i no entenguessin els efectes de les decisions que prenen, com ara pactar aquella rebaixa del poder dels directors dels centres, i fer-ho amb sindicats minoritaris en el sector. Els sindicats tampoc poden donar gaires lliçons. La USTEC va donar per bo un acord amb el departament d’Educació el maig passat i va demanar el vot a favor del pacte, però la majoria de docents van votar-hi en contra. El resultat és un Govern sense autoritat i uns sindicats tocats en la seva representativitat.  Però, mirin, en un matí com aquest fer un inventari de responsabilitats no és suficient. Hem de poder trencar aquest cercle viciós negatiu. I l’hem de trencar afirmant que podem fer-ho. Catalunya té una llarguíssima tradició pedagògica. El departament té recursos (mai no són prou, però no són pocs, i està promès que aniran sent més). Els primers que no voldrien fer vaga són els mestres. I a Catalunya l’escola està sota l’atac judicial i polític espanyol. Si som tants els que volem sortir-nos-en, ens n’hem de poder sortir. I fer un gran acord de país per l’educació, pensant en els alumnes i en el futur del país, és cada vegada més necessari. Mirin, avui s'han publicat els resultats de les proves PISA, dels quals Catalunya ha estat exclosa perquè la mostra no era vàlida. Doncs bé, Espanya en conjunt obté els pitjors resultats de la seva història. Per exemple, els resultats espanyols en lectura s’han desplomat. Si hi posem els resultats de Catalunya, amb aquest mostra invàlida i aparentment més pensada perquè donés millors resultats, tenim que els resultats catalans queden per sota dels de Madrid –que amb 477 punts encapçala el rànquing estatal– i superen per només dos punts Castella i Lleó (472) i per quatre Cantàbria (470). Catalunya també queda per davant de la mitjana espanyola (457) i de la Unió Europea i de l'OCDE (totes dues amb 463 punts). Tot i això, aquesta Catalunya irreal quedaria encara molt lluny del top 5 internacional, que va dels 488 punts del Regne Unit als 525 del Japó.  Un primer dia de curs sense classes ens ha de convocar a un compromís perquè no passi mai més. Hem de poder fer-ho, espolsant-nos de sobre plantejaments egoistes i derrotistes.  Bon dia.