Партия PP разрешила проведение роскошного египетского фестиваля на Ибице, несмотря на знание о расходе сотен тонн воды

El PP sabia que els estrangers milionaris que van celebrar una festa egípcia a Eivissa gastarien tones d’aigua en un llac 0 LLEGIR EN CASTELLÀ El PP va donar permís per organitzar una festa egípcia de luxe en una pedrera abandonada d’Eivissa tot i saber que el muntatge de l’esdeveniment incloïa la creació d’una llacuna. Artificial i gegant. Per omplir-la, els organitzadors van haver d’abocar-hi diversos camions cisterna per gastar entre 60 i 170 tones d’aigua (60.000 a 170.000 litres). Va passar el 13 d’agost passat a sa Pedrera de Can Coix, un terreny públic situat a Sant Antoni de Portmany, a ponent de l’illa. La piscina formava part d’una pretesa decoració egípcia. Com si aquella pedrera abandonada fos un plató de rodatge de Cleòpatra o Els deu manaments rescatat d’uns vells estudis de Hollywood. Sense les mòmies d’Elizabeth Taylor o Charlton Heston, però amb piràmides, obeliscs, efígies i un temple de cartó pedra. Estructures de mida XXL sota una mirada molt estatunidenca. No debades, la promotora va ser Van Wyck & Van Wick Inc., una empresa novaiorquesa especialitzada en l’organització d’esdeveniments de luxe. El museu Metropolitan, marques com Cartier, Hermès o Land Rover, o dives del pop de la talla de Katy Perry figuren entre la seua cartera de clients. Traduït al castellà, el lema que apareix al web d’aquesta firma especialitzada en projectes de luxe promet “reimaginar tradicions per fabricar records”. El detall de l’aigua que s’havia utilitzat en la festa eivissenca va transcendir uns dies després i va aixecar una onada d’indignació i crítiques molt transversal. Doctors en ciències ambientals, activistes, polítics de centreesquerra, vesins que van acudir a grups de WhatsApp per desfogar-se: no és estrany que en alguns barris de Sant Antoni les canonades es quedin seques per l’excés de consum durant la temporada turística. Els organitzadors van al·legar que s’havien utilitzat 60 tones. Un càlcul elaborat per Diario de Ibiza va elevar la quantitat fins als 170.000 litres, l’equivalent a les dutxes d’un ciutadà durant tres anys i mig. Marcos Serra Colomar, l’alcalde d’un municipi conegut per ser un epicentre dels excessos del turisme, va sortir al pas amb un carrusel d’intervencions als mitjans locals. Fins i tot en les entrevistes que li van fer amb motiu de Sant Bartomeu, el sant estiuenc del municipi, li van preguntar per la festa egípcia. L’alcalde Serra va assegurar que desconeixia que l’esdeveniment –reservat a 350 persones– inclogués una llacuna. I va anar més enllà: “Si haguéssim sabut l’ús que es faria de l’aigua, no hauríem autoritzat la festa”, va dir, per exemple, a Onda Cero Ibiza y Formentera. L’alcalde Serra va parlar en plural, implicant en la decisió la resta del seu equip, amb el qual governa un territori de 126 quilòmetres quadrats on viuen gairebé 30.000 habitants i hi ha més de 19.000 places turístiques legals. El grup socialista d’un consistori on els conservadors gaudeixen de majoria absoluta –12 regidors de 21– va demostrar aquest matí, però, que el PP coneixia per endavant les intencions de Van Wyck & Van Wyck. Com? Treient en el ple municipal d’agost l’expedient d’interès general que es va tramitar a l’Ajuntament de Sant Antoni. El document inclou el projecte tècnic que van haver de presentar els organitzadors. Els plànols són cristal·lins. La llacuna hi apareix delimitada –en color blau– i identificada amb una paraula anglesa que no necessita traducció: water. L’alcalde va assegurar que l’Ajuntament desconeixia que l’organització projectaria un llac artificial, però els plànols són cristal·lins: la llacuna hi apareix delimitada –en color blau– i identificada amb la paraula ‘water’. Festa “de tarannà benèfic amb interès social” El decret que va acabar convertint aquella celebració privada en un esdeveniment “de tarannà benèfic amb interès social” i “caràcter innocu” es va concedir el mateix 13 d’agost. Un apoderat –de llinatges eivissencs– i una representant –de llinatges anglosaxons– de Van Wyck & Van Wyck van fer unes gestions que es van haver d’acabar a contrarellotge. Va faltar molt poc perquè l’esdeveniment –que ja havia muntat les seues estructures– corregués el risc de començar sense llicència. L’autorització va arribar tot just quatre hores abans que comences una festa que podia arrencar a les sis de la tarda i allargar-se fins a les tres de la matinada. Tal com consta en el decret, l’Ajuntament de Sant Antoni donava via lliure a l’empresa per muntar un “còctel, sopar, ambientació musical, DJ”, superar els nivells de soroll permesos i privatitzar durant nou hores un espai on només es deixàs entrar qui tingués una entrada al seu nom. El document porta la firma d’Eva Prats Costa, responsable del departament d’Urbanisme i Activitats. La regidora popular assegura que no va ser dins la festa. La promotora estatunidenca havia dipositat els papers a la finestreta del consistori dos setmanes abans de la festa egípcia, el 28 de juliol. Sense respectar “el mes d’antelació” i “sense l’estudi acústic” que exigeix l’ordenança de remors, segons denuncien els socialistes. “Aquest període és estimatiu”, es justifica la regidora Prats. Tampoc no figurava en el projecte “un pla d’autoprotecció”, com exigeixen les lleis autonòmiques “per a esdeveniments” que concentren “més de 250 persones”. El decret que declara la festa “d’interès general” els exonera de presentar-lo, de fet. Segons els socialistes, part de la documentació estava escrita únicament en anglès. Com el certificat de l’assegurança de responsabilitat civil. En l’expedient també hi apareix el lloguer que van pagar els organitzadors per disposar d’una parcel·la de més de 30.000 metres quadrats. Tot just 199 euros, la taxa municipal. Els organitzadors només van pagar 199 euros, la taxa municipal, per disposar d’una parcel·la de més de 30.000 metres quadrats. Durant les darreres setmanes, l’alcalde Serra va destacar diverses vegades a la premsa local que ningú no s’havia queixat pel volum de la música que es va punxar a la festa egípcia. Tanmateix, elDiario.es ha pogut parlar amb un veí que s’estima no identificar-se i que viu a dos-cents metres en línia recta de la pedrera. Passades les tres de la matinada, va trucar a la Policia Local per denunciar que l’aniversari egipci dels estatunidencs encara no havia acabat. Per corroborar-ho, envia una captura de pantalla de la trucada. En el ple, la regidora Prats va reconèixer que la denúncia sí que s’havia produït. I hi va llevar importància: “Hi va acudir una patrulla de la Policia que va comprovar que la remor no provenia de la música, sinó dels assistents a la festa, que marxaven”. Els vesins temen que sigui una “discoteca a l’aire lliure” Un grup de persones amb domicili a Can Coix, explica el veí que va denunciar la remor, s’estan assessorant per “crear una associació veïnal” amb un únic objectiu: “evitar” que aquesta antiga pedrera es converteixi “en una discoteca a l’aire lliure” gràcies a les declaracions d’interès general que dicta l’Ajuntament de Sant Antoni. La institució va comprar en el seu moment aquella parcel·la per construir-hi un nou cementiri davant la falta d’espai del cementiri històric. El projecte va quedar encallat fa més d’una dècada i, en els darrers anys, sa Pedrera de Can Coix ha acollit diversos festivals d’electrònica o, fins i tot, desfilades de moda. Les imatges d’aquests esdeveniments a les xarxes socials han convertit el sot de l’antiga pedrera –parets rocoses esquitxades d’arbustos mediterranis– en un autèntic pot de mel que ha atret grans corporacions. La pressió a les xarxes socials va obligar Pacha a cancel·lar un esdeveniment al mateix escenari l’11 de juliol passat. El cap de cartell que havien previst era Mladen Solomun, un DJ germanoiugoslau que encapçala festes als clubs legals de l’illa alhora que es deixa veure darrere els plats en algunes sales il·legals. Com The Kave, un local desmantellat el juny de 2025 per l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu perquè utilitzava –sense permís– una cova natural: la conversió de zones naturals en espais d’oci és un assumpte candent a Eivissa. “La legalitat no es compra amb un donatiu” Malgrat la polèmica desencadenada per l’aigua, l’alcalde Serra continua defensant la cessió gratuïta de la pedrera perquè els promotors de l’esdeveniment van prometre 40.000 euros a Càritas i 10.000 a un club esportiu que ha organitzat proves de trial a la mateixa pedrera on es va celebrar l’esdeveniment, el Motoclub d’Eivissa i Formentera. El polític del PP sosté que aquestes donacions justifiquen la declaració d’interès general. “La legalitat no es compra amb un donatiu. Va ser vostè a la festa, senyor alcalde? I, sobretot, posava waterals plànols, sí o no? Volia portar-li els documents en papir, però no en vaig trobar: als plànols es veu clarament”, ha dit al ple Raúl Díaz Guerrero, el regidor independent del grup socialista que ha mostrat durant la sessió els plànols del llac: –El que ha de fer vostè, senyor Serra, és deixar d’agafar almoina de multimilionaris (perquè es comenta que la festa va costar entre sis i deu milions d’euros) i augmentar les aportacions a les associacions (...). El que van haver de fer va ser anar arreglant els requisits a última hora perquè la festa es pogués celebrar peti qui peti. (...). L’informe favorable se firma el mateix 13 d’agost (...), a les 14.09 hores, i la notificació no es lliura fins a les 16.31 h. De debò creuen que hi va haver temps de verificar les instal·lacions i comprovar que complien tots els requisits de l’informe tècnic? (...). A més de molta water, van utilitzar formigó i ciment per instal·lar aquestes estructures faraòniques. (...). Vostè ha convertit aquest Ajuntament en una gestoria per a clients estrangers. (...). Recordem que el PP va emetre un comunicat defensant aquesta festa (...). No estam discutint interpretacions, estam discutint si aquest ajuntament va revisar allò que autoritzava o va preferir mirar cap a una altra banda perquè eren qui eren. La resposta de l’alcalde del PP va ser més temperada que en altres intervencions del ple en què –també– se’n va demanar la dimissió. Per exemple, per no disposar de patrulles de la Policia Local desplegades pel poble el 12 d’agost, el dia de l’eclipsi total. La nit abans de la festa egípcia també es va autoritzar un altre esdeveniment –de pagament– de música electrònica en una platja urbana on fan niu aus marines i que va reunir milers de persones. Per respondre a les preguntes sobre aquella festa, l’alcalde Serra va pujar el to. En el cas de la festa egípcia, el va contenir: –La memòria objectiva no detalla que s’hagués de crear un llac amb aigua real, ni n’especifica les dimensions, ni indicava la quantitat d’aigua que es pretenia utilitzar. Per tant, que en un plànol aparegui la paraula water no equival a informar clarament l’Ajuntament que es faran servir tones d’aigua per crear una instal·lació d’aquestes característiques. (...) Independentment de la quantitat que es fes servir, vull deixar una cosa clara: a l’Ajuntament no li va semblar correcte l’ús de l’aigua i no ho comparteix. Ho criticam des que en vam tenir coneixement. (...) La festa no es va autoritzar sabent que es crearia un llac. L’interès general va ser el caràcter benèfic de l’esdeveniment. (...) El que ha passat després és un relat construït durant setmanes. Que en un plànol aparegui la paraula ‘water’ no equival a informar clarament l’Ajuntament que s’utilitzaran tones d’aigua per crear una instal·lació d’aquestes característiques. A l’Ajuntament no li va semblar correcte l’ús de l’aigua i no ho comparteix. Ho critiquem des que en vam tenir coneixement. La festa no es va autoritzar sabent que es crearia un llac Més dessaladores per a una illa amb l’aigua salinitzada Mentrestant, Eivissa continua en situació de prealerta per sequera. Sant Antoni és, segons múltiples estudis, una de les zones de l’illa més castigades pel consum sense mesura. El polític del PP va acabar el ple assegurant que no li constava que cap membre del seu equip de govern hagués anat a la festa de la pedrera, prometent una ordenança per estalviar aigua i presumint dels deu quilòmetres de canonades que s’han reparat per evitar fuites durant els set anys que porta al capdavant de l’Ajuntament. Els regidors socialistes li van retreure que permetés que uns multimilionaris estrangers s’ho passessin d’allò més bé al costat d’un llac, alhora que recomana als vesins que a casa seva obrin les aixetes amb mesura. En els darrers anys, al mateix temps que impulsava un pla d’ordenació urbana que continua contemplant el creixement de població i nous hotels en zones inundables, l’alcalde Serra ha hagut de reclamar al Govern una dessaladora portàtil per abastir el consum estiuenc de Sant Antoni. Els regidors socialistes han retret a l’alcalde que permetís que uns multimilionaris estrangers celebrassin una festa al costat d’un llac, alhora que recomana als veïns que a casa seva obrin les aixetes amb mesura. La sobreexplotació dels aqüífers eivissencs va començar amb el boom turístic dels anys seixanta. Les mateixes masses d’aigua subterrània que van garantir la subsistència del camp insular avui estan salinitzades –amb algunes excepcions. Durant segles, la seua preservació va dependre de l’enginy dels agricultors i ramaders per construir aljubs, sèquies i bancals. Emmagatzemar, conduir i filtrar la pluja eren tasques obligatòries. Tot i que la població de l’illa era molt menor (35.000 habitants el 1950; avui, 168.000), la saviesa popular sabia que l’aigua era un bé preuat per la dificultat d’obtenir-la en una illa on només hi havia un riu –avui ja sec. Encara més sense motors que funcionassin amb gasolina o electricitat. Una relació pareguda a la que va permetre que, en un extrem del Sàhara, florís una de les primeres grans civilitzacions de la Humanitat: l’antic Egipte. Faraons i pagesos sabien que la sort de cada any se la jugaven amb les crescudes que desbordaven el Nil entre el final de l’estiu i el principi de la tardor. Quan les aigües es retiraven, la terra inundada es podia conrear. Amb les riqueses que proporcionaven aquells excedents agrícoles, en l’arquitectura dels complexos sagrats que van aixecar als seus déus no hi faltava un llac artificial.