В долине Аран 51% территории находится под контролем лавин: история выживания и научный музей снега

Quan els pobles desapareixien "per un castich de Déu" Descobrim els aspectes científics del Museu de la Neu, a Unha (Vall d’Aran) La neu és un bon aïllant tèrmic i sonor gràcies a l’aire que conté, per això els iglús són un bon invent per passar nits fredes. En la neu fresca, la proporció d’aire arriba al 90%. El Museu de la Neu (Musèu dera Nhèu) dedica un bon espai als aspectes de caràcter científic de la neu, el germen de la qual és curiosament hexagonal. Aquest centre està situat al petit municipi d’Unha, prop de Baqueira, la pàtria de l’esquí de pista de la Vall d’Aran. D’Unha és precisament la responsable del museu, Montse Ademà, que em guia per aquest espai que té a quatre passes de casa. El museu ens parla de les allaus, un aspecte no pas menor en aquesta preciosa vall per partida doble –sí, aran vol dir vall– que mira cap a França. "L’Aran és un territori d’alta muntanya on el 51% de la superfície està potencialment afectada per allaus". És una dada que em proporciona Jordi Gavaldà, del Centre Lauegi d’Aran, que es dedica a la predicció d’allaus i a la seguretat a la muntanya quan hi ha neu. Em sobta –positivament– aquesta precisió, que certifica que ho tenen molt ben estudiat. No és la meitat, sinó una mica més de la meitat. Si un soci d’una empresa amb el 51% de les accions en té el control absolut, doncs la neu té el control absolut de la Vall d’Aran. "Les allaus han afectat durant segles pobles, boscos i vies de comunicació, i des de fa uns quants anys s’hi han afegit els practicants d’esports de muntanya i forapista", em diu. "El forapista està permès?", li pregunto. "Sí, però cal tenir una bona preparació, formació en neu i allaus, portar el material bàsic de seguretat en terreny d’allaus –i estar entrenat en el seu ús– i estar ben informat de les condicions meteorològiques i de la neu que es trepitjarà", em comenta el Jordi. "I quin és el material bàsic de seguretat?", li demano. "Consta del detector de víctimes d’allaus (DVA) –aparell electrònic que permet localitzar una persona enterrada sota la neu–, una sonda i una pala", detalla el Jordi, que esquia com qui camina, amb una facilitat extraordinària. Els esquís han anat incorporant elements que els fan més efectius i segurs. El museu permet fer-se una idea de com ha anat evolucionant l’equip de l’esquiador. Als inicis, tot era d’allò més rudimentari: el material principal era la fusta i les mesures de seguretat, inexistents. El Jordi sap molt bé com es desencadenen les allaus. "Tenint en compte la cohesió de la neu, les allaus es classifiquen en dos tipus: de placa i de sortida puntual. Les allaus de placa es produeixen quan una capa de neu cohesionada que descansa sobre una capa de neu feble té una sobrecàrrega sobtada, com el pes d’una persona, es trenca i es desplaça cap avall. Són les més perilloses per als practicants d’activitats de muntanya", precisa el Jordi. "Pel que fa a les allaus de sortida puntual, el trencament s’inicia en un únic punt prop de la superfície de la neu, i l’allau va incorporant neu durant el descens –explica–. No solen tenir mides tan grans, però també poden provocar accidents". La primera referència escrita d’afectació d’allaus a casa nostra la trobem recollida al llibre del 1925 Memòries de Casa Lobato. Va tenir lloc el 1444 al petit nucli aranès de Gessa. Va desaparèixer "tot lo poble per un castich de Déu, per la neu que deballá del monte y cambiarse lo riu de puesto". L’any 1600 bona part del poble d’Unha va quedar devastat per una allau. Van morir-hi quinze persones, que havien anat a una altra casa per estar més segurs. I el poble el van fer renéixer una mica més amunt. Van aprofitar el monestir del segle XII per fer-hi la nova església. El casalot on es troba el Museu de la Neu, Çò des de Baile, del segle XVIII, que conserva la façana renaixentista, va ser construït després d’aquella tragèdia. L’any 1758 un poví (una allau de neu pols) va afectar greument el poble de Garòs i en va destruir el campanar de l’església, que va ser reconstruït amb donacions dels feligresos. I el 1855 –a l’abril, ja passat l’hivern!– una allau al poble d'Era Cassenhau, a la vall de Toran –un dels indrets més desconeguts i més ben conservats de la Vall d’Aran– va provocar seixanta víctimes mortals. Aquesta ha estat l’allau més mortífera de Catalunya i de l'Estat espanyol. Si aneu a la Vall d’Aran no passeu de llarg del Museu de la Neu, que transporta a l’extrema duresa dels hiverns en aquest territori muntanyenc, en què la neu suposava un repte per a la supervivència. En unes quantes ocasions, els aranesos havien de sortir de casa per la finestra del primer pis perquè la porta d’entrada havia quedat bloquejada per una intensa nevada. O posaven el porró a prop del foc perquè si no el vi es congelava. Quan encara no hi havia el port de la Bonaigua –obert el 1923– ni el túnel de Viella –obert el 1948–, la vall quedava sovint completament aïllada per grans nevades. Fins i tot era difícil circular per l’interior. Una de les peces més antigues del museu és un preciós trineu de dimensions força grans que transportava pa per la Vall d’Aran, tirat per cavalls. Dotze persones han perdut la vida per allaus als Pirineus l'hivern 2025-26 El 31 de gener del 2003, després de fortes nevades, va haver-hi un episodi de gran activitat d’allaus. Una d’elles va caure sobre la pleta de Baqueira i va afectar un important nombre de cases. Va ser la guspira de la creació del Centre de Lauegi d’Aran, que, des de les primeres nevades de la tardor fins ben entrada la primavera, estudia diàriament l’estat del mantell nival i publica butlletins de perill d’allaus, seguint les directrius de l’EAWS (European Avalanche Warning Services), del qual és membre. Els accidents per allaus tenen lloc sobretot durant la pràctica d’esports de muntanya hivernal (esquí de muntanya, raquetes...) o d’activitat al voltant de les estacions d’esquí, com el freeride, l’esquí i snowboard fora pista. Especialment preocupants han estat les dades d’accidentalitat de l'hivern 2025-26: al conjunt dels Pirineus han perdut la vida dotze persones per allaus en nou accidents.