Эксперимент Гарварда показал: искусственный интеллект ускоряет работу, но без критического мышления приводит к ошибкам

El 2023 la Harvard Business School va fer un experiment amb 758 consultors de Boston Consulting Group: la meitat amb accés a la intel·ligència artificial (IA) i la meitat sense. En les feines que la tecnologia domina, els qui la van fer servir van treballar més de pressa i millor. La "sorpresa" va arribar amb una tasca escollida perquè quedés fora de l'abast del model: allà, els qui tenien IA van encertar bastant menys que els qui treballaven sense. La IA els havia donat una resposta equivocada amb una seguretat impecable i ningú no la va posar en dubte. Mateixa eina, mateixes persones, resultats diferents. Per evitar malsentesos, vagi per endavant que soc un ferm defensor de la IA: és extraordinàriament potent i ho serà molt més. Cerca, calcula, programa i troba en segons patrons que cap de nosaltres no veuria en tota una vida. Ho hem d'acceptar i, diria més, ens n'hem d'alegrar: els avenços que permetrà en àmbits com la medicina, la recerca o la productivitat de les nostres empreses petites encara costen d'imaginar. Ara bé, aquesta eina tan poderosa gairebé mai no actua pel seu compte. Fa el que algú li demana, com li ho demana i amb la intenció amb què li ho demana. No té criteri propi, ni voluntat, ni res a perdre. Hereta la nostra intenció i l'amplifica. El coll d'ampolla, doncs, ja no és la capacitat de la màquina, sinó la maduresa de qui la fa anar. Per això crec que ha arribat el moment de parlar d'intel·ligència emocional. No com el contrapès amable de la tecnologia –qui hi hagi treballat sap que aquests sistemes ja responen amb calidesa i amabilitat enganxosa– sinó com una condició d'ús. Allò que Daniel Goleman resumia fa trenta anys en autoconeixement, autocontrol i empatia s'ha tornat, avui, més necessari que mai. Comença per l'autoconeixement: saber on s'acaba allò que un domina de veritat. Aquests sistemes no avisen quan s'equivoquen; l'error arriba tan ben escrit com l'encert. L'única defensa és notar que alguna cosa no acaba de quadrar, i això només ho pot fer qui té criteri propi. La seguretat en el propi judici no és arrogància; és el que permet dir "això no m'ho crec" davant d'un text impecable. Continua per l'autocontrol. Aquests sistemes estan fets per agradar-nos i tendeixen a donar-nos la raó. Contradir una resposta que ens afalaga i que ens estalvia tres hores de feina exigeix fortalesa de caràcter. La IA elimina la fricció, i la fricció és precisament el lloc on viu la discussió i la millora. Segueix per l'empatia, i aquí ja no parlo d'estil sinó d'ètica. Darrere de cada resultat hi ha persones que no han vist mai la pregunta: el treballador avaluat, el pacient, el ciutadà que rep una resolució. Preguntar-se qui hi ha a l'altra banda és l'única cosa que impedeix que l'eficiència passi per damunt de les persones. I acaba per la responsabilitat. El model no signa ni respon davant de ningú. Podem delegar l'execució d'una feina; no podem delegar el fet d'haver decidit. Quan les coses vagin malament, "ho deia la intel·ligència artificial" no serà mai una explicació acceptable. Com sempre, Andorra no n'està al marge. Les nostres empreses són petites i gairebé cap no té comitès d'ètica ni capes de revisió. El filtre és una persona, sovint una de sola. La proximitat és un avantatge competitiu real, però només acaba sent-ho si qui decideix té criteri, ofici i escrúpols. Per això, formar-nos en IA no es pot limitar a aprendre a fer-la servir. Aquesta és la part fàcil i, a més, caduca. I si no la dominem, el preu és assumible: anirem més a poc a poc que el del costat. El problema seriós és l'altra meitat, de la qual gairebé no es parla: hem d'aprendre a llegir. Bona part del que ens arribarà d'ara endavant l'haurà encarregat algú altre, amb una intenció que no coneixem, i ens arribarà impecable. Fins ara, un text ben travat indicava que algú s'hi havia dedicat i en sabia. Aquest senyal s'ha acabat: la forma perfecta ja no costa res i ja no garanteix res. L'asimetria és brutal. Si no sabem fer servir l'eina, ens quedem enrere. Si no sabem llegir el que altres han demanat que es fes, ens convertim en víctimes.