Эльса Анка покинула телевидение, чтобы стать критиком возрастной дискриминации в медиа

Elsa Anka, la presentadora icònica dels 90 que va decidir deixar enrere la televisió Va tornar al sector de les relacions públiques i s'ha convertit en una veu crítica de l'edatisme BarcelonaElsa Anka (Barcelona, 1965) va ser una de les cares més conegudes de la televisió als anys 90, quan va participar en programes com Persones humanes presentat per Mikimoto i Pilotes fora a TV3. També va copresentar El Gran Juego de la Oca a Telecinco acompanyada d'Andrés Caparrós. Tres dècades més tard, Anka ha deixat enrere la primera línia mediàtica i ja no ocupa el prime time com abans. La presentadora va reorientar la seva carrera a principis dels anys 2000; va decidir abandonar la televisió i va centrar-se en les relacions públiques, un sector que ja havia trepitjat abans de debutar a la pantalla. Actualment treballa com a responsable de comunicació de la clínica de cirurgia estètica IM Clinic. Anka també ha exercit d'ambaixadora d'autorenting per al Banc Sabadell, una feina d'imatge que ha compaginat amb la seva activitat com a relacions públiques. Més enllà de la faceta purament professional, Anka ha aparegut en diverses ocasions a la televisió: se l'ha vista en programes com Supervivientes 2026, on va defensar el seu gendre, Jaime Astrain, que hi concursava. Així mateix, ha col·laborat en diversos espais televisius i amb les seves intervencions s'ha convertit en una veu crítica de l'edatisme a les pantalles. El 2023, en una aparició a Espejo Público, va denunciar que la indústria aparta simbòlicament les presentadores quan arriben a una certa edat, mentre que els seus companys homes continuen a pantalla sense qüestionaments. Aquest missatge li ha donat una projecció pública que va més enllà de la comunicació corporativa i que l'ha situat com a referent en el debat sobre el paper de les dones a la televisió a mesura que es fan grans.