Группа Atitlan увеличила оборот на 102% и запускает новые проекты в недвижимости и аквакультуре

A Roberto Centeno, inversor de renom a València i gendre de l'empresari Juan Roig, li molestava l'absència d'hotels a la platja de la Malva-rosa. «És una barbaritat que una ciutat com ara València només tinga en la primera línia de platja un hotel de luxe i la resta siga un hospital, un institut i habitatges de protecció oficial». L'home de negocis pronunciava aquestes polèmiques paraules en 2024, quan a la capital valenciana ja superaven els debats sobre l'impacte de la turistificació i els preus de l'habitatge escalaven fins a topalls impossibles. Cofundador del Grup Atitlan junt amb l'exbanquer Aritza Rodero, havia centrat la seua mirada en el rendiment del totxo. Ja feia temps que el hòlding havia abandonat l'òrbita de Mercadona i s'havia emancipat a la recerca d'altres nínxols de mercat, com ara l'agroalimentació, les energies renovables i la promoció urbanística. Una diversificació que ha resultat ben rendible i li ha permès assolir una xifra de negoci de 609 milions d'euros en 2025. Representa una pujada del 102% envers l'exercici del 2024. Amb un Ebidta de 70,5 milions d'euros, un 156% envers l'any anterior, els fundadors han ressaltat la bona marxa de l'estratègia d'inversions multisectorials, però han subratllat la seua participació en el PAI del Grau de València, una de les grans operacions urbanístiques de la capital valenciana i criticada per les formacions d'esquerres al consistori. El projecte, de fet, tindrà una afectació de 380.000 metres quadrats i es preveu construir 3.200 habitatges. Encara que no ho han ressaltat a la seua nota pública, una de les altres fites immobiliàries d'Atitlan ha estat l'adquisició del sol terciari que hi haurà al voltant del nou camp del València CF. L'entitat blanc-i-negra té previst abandonar el mític Mestalla en la temporada 2027/2028 i tenir el coliseu valencianista enllestit per a la cita mundialista del 2030, on, d'entrada, l'Estat espanyol, Portugal i el Marroc acolliran la competició de seleccions per excel·lència. El hòlding del gendre del propietari de Mercadona va destinar 34 milions a la compra d'aquests terrenys, que tenen una extensió de 30.000 metres quadrats. En aquesta ubicació, es preveu instal·lar oficines, hospitals privats i, fins i tot, habitatges residencials i destinats a l'activitat turística. Atitlan, precisament, està immersa en aliances tant per a aixecar llars més accessibles —planteja edificar 309 habitatges de protecció pública al Puig (Horta Nord) junt amb altres dos socis— com altres amb tota mena de luxe. Encara més, projecta una iniciativa de residències de lloguer a la zona de la Malva-rosa. La seua activitat immobiliària es marida amb la incorporació del Grup Gavina en 2025 al seu perímetre empresarial. La companyia amb seu a Saix (Alt Vinalopó) és líder en la fabricació d'equipament exterior de la llar —persianes, finestres i tancaments— i afronta una nova etapa d'expansió i consolidació, que ja ha donat lloc a adquisicions estratègiques en el mercat estatal, com ara a la Comunitat de Madrid. Productes del Perú i criador de llenguats A la seua incursió cada vegada més àmplia al sector del totxo, se sumen les seues tradicionals inversions a l'agricultura. Atitlan ha passat de comptar amb extenses superfícies d'oliveres a centrar-se en el cultiu d'altres productes. Amb més de 8.000 hectàrees, el 49% de la seua producció és raïm, el 24% són pimentons, el 18% festucs i el 4% nabius. Aglutinat a la plataforma Atgro, de la qual participava el Banc Santander, el 76% dels seus cultius provenen del Perú i un 24% de l'Estat espanyol. El hòlding ha creat, fins i tot, la seua pròpia marca identificativa de festucs. Sea Eight, dedicada a la cria en piscifactories de peixos com ara llenguats, és l'altra joia de la corona de la seua teranyina empresarial. En abril d'enguany, va presentar del bracet del Govern basc el Projecte Basordas, una iniciativa pública-privada ubicada a l'antic complex industrial biscaí de Lemoiz. L'objectiu és crear l'espai de cria de llenguado en captivitat més gran d'Europa, amb una capacitat de producció de 3.000 tones a l'any. La inversió estimada era de 170 milions d'euros. El hòlding disposa, a més, de presència a l'àmbit industrial i de la logística. Per exemple, està present al camp del disseny de banys i cuines amb Imex Productors o a l'activitat del trasllat de contenidors del Port de València mitjançant la companyia Anymore. Les seues participacions es tanquen amb The Bridge, una escola de competències digitals. Tot un conglomerat empresarial amb un volum de negoci milionari.