В Бильбао открыта первая в мире ретроспектива архитектуры Дениз Скотт Браун

BilbaoL’arquitecta Denise Scott Brown va néixer el 1931 a Nkana, a Zàmbia, amb el cognom Lakofski, que es va canviar al casar-se amb el seu primer marit, el també arquitecte Robert Scott Brown, mort tràgicament en un accident el 1959. Com es veu a l’exposició que el Museu de Belles Arts de Bilbao li dedica fins al 16 d’agost, la seva formació com a arquitecta va començar a Sud-àfrica i va continuar a Londres i a Filadèlfia, on va conèixer l’arquitecte Robert Venturi, amb qui es casaria el 1967. El seu estudi va ser un dels més influents de la segona meitat del segle XX. Juntament amb Steven Izenour, Venturi i Scott Brown van escriure l’assaig Aprenent de Las Vegas, que va marcar un punt d’inflexió en l'arquitectura. Tanmateix, els reconeixements els va rebre Venturi. El greuge més important que va patir Scott Brown és quedar exclosa del premi Pritzker que Venturi va rebre el 1991. El 2013 va afirmar en un discurs que no li devien el premi, sinó "una cerimònia d’inclusió". De fet, Scott Brown no va acompanyar Venturi a la cerimònia del Pritzker. Així, aquesta mostra, la primera retrospectiva de Scott Brown, és un acte de justícia. Llegeix-lo tot "A Venturi i Scott Brown se’ls considera una parella d’arquitectes molt exitosa, que ho va fer tot conjuntament, que van ser molt rellevants i que van canviar el rumb de la història de l’arquitectura amb dos grans llibres, Complexitat i contradicció i Aprenent de Las Vegas. Ella té una trajectòria prèvia a la trobada amb Venturi, però molts dels mèrits del treball conjunt s’han atribuït només a Robert Venturi; per tant, aquesta exposició és molt important", afirma l’arquitecta Maria Pia Fontana, comissària de la mostra juntament amb Miguel Mayorga. "És molt difícil establir una divisió en una parella que va treballar d’una manera tan integrada", assenyala Mayorga. Per al conservador en cap del museu, Guillermo Zuaznabar, les idees pioneres de Scott Brown es troben en les arrels del museu Guggenheim de Bilbao. "El 1972 Scott Brown va portar a l’anàlisi crítica de l’arquitectura paraules conegudes per tothom com signe, monumentalitat i popular, però hi va projectar una nova llum que va il·luminar els camins que prendria el disseny urbà en les dècades posteriors. A molts arquitectes, com el seu respectat amic Frank O. Gehry –autor del Museu Guggenheim de Bilbao–, aquestes paraules els van permetre dissenyar noves formes i funcions que, construïdes a Bilbao, marquen profundament els dies de la nostra ciutat i de les nostres vides", afirma Zuaznabar. La mostra porta per títol Denise Scott Brown. Ciutat. Carrer. Casa i compta amb el patrocini de Petronor. Inclou més d’un centenar de peces, entre obres d’art, plànols, dibuixos, fotografies i documents de treball, molts dels quals inèdits. Els mobles i les obres d’art d’arquitectes i artistes com el mateix Venturi, Antoni Gaudí, Andy Warhol, Roy Lichtenstein i Ed Ruscha provenen de la casa de l’arquitecta a Filadèlfia i són un reflex de la seva vida i de com fa conviure el nou, el vell, el que és valuós i el kitsch. Com indica el títol de la mostra, el recorregut s’articula en tres àmbits, fruit de la seva "mirada que funciona en diferents escales", diu Fontana. "Hi ha uns quants conceptes clau per entendre l’aportació de Scott Brown: el viatge com a forma de vida i aprenentatge, i aprendre observant sense prejudicis per extreure coneixement de tot allò que en pot oferir". Scott Brown també va ser fonamental per introduir el context en els projectes. "En aquell moment tothom parlava de forma i de funció, i ella hi va incorporar les forces ambientals, econòmiques i socials com a intangibles, una sèrie d’elements que no es tenien en compte, però que eren fonamentals", diu la comissària. "Scott Brown i Venturi pensaven que l’arquitectura es feia de fora cap a dins". En total, Denise Scott Brown i Robert Venturi van fer uns 400 projectes, dels quals més de 120 a Filadèlfia. Entre les seves obres més conegudes hi ha el Museu d'Art de Seattle, el Gordon Wu Hall de la Universitat de Princeton i l’ala Sainsbury de la National Gallery de Londres. La importància del teixit social en la vida del carrer Scott Brown va tenir un interès especial per l’urbanisme. De fet, va ser qui va cridar l’atenció de Venturi sobre Las Vegas. "Centrar-se en l’anàlisi d’un carrer a partir dels elements simbòlics i els senyals va ser sorprenent en aquell moment", diu Mayorga. Per a Scott Brown, el carrer apareix com "l’expressió màxima de la vida urbana"; per tant, no pot quedar al marge de l’arquitectura. En el cas de South Street, l'arquitecta va lluitar amb els veïns perquè les autopistes no s’imposessin al teixit social i als vincles comunitaris. Un altre cas d’estudi de Venturi i Scott Brown, Aprenent de Levittown, va ser un suburbi pioner on Scott Brown va analitzar l’afany de la gent per injectar vida a la banalitat dels seus habitatges. Una de les últimes obres exposades, amb la qual Scott Brown i Venturi van analitzar la relació entre la ciutat i la casa, és The ghost house: els van encarregar la reconstrucció de les cases de Benjamin Franklin com a monument, però ells només van reconstruir l’esquelet i el van situar en un gran espai públic a l’interior d’una illa de cases de Market Street, una de les més importants de Filadèlfia, segons els comissaris de la mostra per "reconnectar la casa amb el patrimoni i el record". El recorregut es tanca amb un documental de Pablo García Canga i Manuel Asín, que recrea un dia a la casa de Scott Brown.