Велкро: история от швейцарских Альпов до европейского гиганта в Аргентоне

A Argentona, a tocar de la carretera de Mataró, els conductors passen cada dia per davant d’una gran nau industrial. D’una de les parets laterals, en penja una ve baixa emmarcada per un cercle vermell: és el logotip de Velcro, la marca que va inventar i patentar el famós sistema de tancament i subjecció. Al Maresme, l’empresa hi té la seu europea i és tot un colós industrial a la comarca: el 2024 Velcro Europe va facturar 67,3 milions d'euros, cosa que la converteix en la companyia tèxtil amb més volum de negoci de la comarca i en la vuitena del sector a tota la província de Barcelona. Llegeix-lo tot Inscriu-te a la newsletter Empreses Inscriu-t’hi Inscriu-t’hi Arreu del món, Velcro té més de 3.000 treballadors i fabrica sistemes de subjecció per a sectors tan diferents com el calçat, la medicina, l’automoció, la construcció o l’embalatge, tots basats en el sistema que van patentar. Però com va néixer un invent tan simple i, alhora, tan universal? Qui hi havia darrere de Velcro? L’origen: un gos als Alps suïssos La història comença el 1941, als Alps suïssos. George de Mestral, un enginyer elèctric aficionat a fer excursions, tornava d’un passeig per la muntanya amb el seu gos quan es va adonar que, tant els pantalons com el pèl de l’animal, havien quedat plens d’unes petites llavors esfèriques. En lloc de limitar-se a arrencar-los, va voler entendre per què s’hi enganxaven amb tanta força. En va observar un sota el microscopi i hi va descobrir centenars de petits ganxos que s’aferraven al teixit i al pèl de l’animal. De Mestral va pensar que aquell mateix mecanisme es podia reproduir de manera artificial. La idea semblava senzilla: fabricar dues superfícies tèxtils, una plena de petits ganxos i una altra de petites nanses, que quedessin unides quan es pressionessin i es poguessin separar una vegada i una altra. Portar-ho a la pràctica, però, va ser molt més complicat. Durant gairebé una dècada va provar materials i va recórrer a fabricants tèxtils europeus buscant la manera de convertir aquella observació de la natura en un producte que es pogués fabricar en sèrie. La solució va començar a prendre forma a Lió, on va trobar la poliamida, un material prou resistent i amb la capacitat de recuperar la forma després de ser doblegat. Fabricar les nanses no era especialment difícil; el problema eren els ganxos. Finalment, De Mestral va idear un dispositiu inspirat en les màquines de tallar cabells de les barberies que permetia tallar les nanses amb precisió i convertir-ne una part en petits ganxos. L’invent ja li funcionava, però faltava convertir-lo en una empresa. De l’invent al negoci El 1951, després de deu anys de proves, De Mestral va presentar a Suïssa la sol·licitud de patent del seu sistema de tancament. Un any més tard va fundar Velcro S.A. al costat d’Alfred Gonet, Andre-Louis Burnier i Jean Michaud. El nom també sortia de dues paraules franceses: velours, vellut, i crochet, ganxo. El 16 de març del 1954, Suïssa va concedir la primera patent de l’invent i, l’any següent, també va quedar protegit als Estats Units i en diversos països europeus. Amb la tecnologia assegurada jurídicament, va començar a vendre-la. El 1956, Velcro va estrenar el primer logotip i va començar a comercialitzar els seus sistemes de tancament. La companyia va créixer de pressa: el 1957 va obrir una planta als Estats Units, a Manchester, a New Hampshire, una ciutat amb una llarga tradició tèxtil, i també va començar a produir al Canadà. Dos anys després va fer un altre pas decisiu: va començar a produir a Argentona. Aquella implantació va convertir el municipi maresmenc en una de les primeres bases industrials europees de la companyia. A partir d’aquí, el sistema va començar a multiplicar els usos. Als anys seixanta va arribar al programa Apol·lo de la NASA i, el 1969, va viatjar fins a la Lluna; poc després es va estendre pel calçat, la roba i, amb els anys, per sectors com l’automoció, la medicina, l’exèrcit, la logística o els productes d’higiene. La patent original va acabar donant peu a una família sencera de sistemes de subjecció, alguns fabricats avui amb plàstic, acer inoxidable o materials reciclats. Més de vuitanta anys després d’aquell passeig pels Alps, Velcro continua tenint a Argentona una de les seves grans bases europees i un nom tan popular que, sovint, ja no l’utilitzem només per parlar de la marca, sinó del mateix invent.