В долине Сьерра-Мадре в Колорадо открылся уникальный центр, объединяющий буддистов, индуистов и последователей Ньют-эйдж

Som al sud de Colorado, als Estats Units, en una vall desèrtica als peus de la serralada de Sangre de Cristo. És d’aquells indrets que semblen ben bé la fi del món. Però inesperadament, al gegantí ranxo de Baca Grande, al municipi de Crestone, trobem tot un seguit de centres religiosos que semblen absolutament fora de context: budistes zen, budistes tibetans, hindús, cristians i, fins i tot, un espai per a seguidors de la New Age, aquell corrent espiritual que va tenir tant d’èxit dècades enrere. Quin sentit té tot plegat? La història comença el 1979, quan el milionari canadenc Maurice Strong i la seva dona, la danesa Hanne Marstrand, van decidir que en aquelles terres organitzarien l’epicentre de la nova espiritualitat del planeta. Llegeix-lo tot Rica des de petita, Hanne acostumava a tenir visions d’àngels i deia recordar vides passades. El detonant de l’aventura de Baca Grande va ser l’aparició a la vida de Hanne d’un home anomenat Glen Anderson que assegurava haver tingut visions on els líders de les religions del món s’unien tots a Baca Grande per crear un nou ordre mundial que salvés el planeta del col·lapse. El resultat immediat serà la compra per part del matrimoni d’una gran extensió de terreny on convidaran tota mena d’entitats de caràcter religiós. Una persona clau en la difusió del projecte va ser l’actriu Shirley MacLaine, amiga de tots dos i molt vinculada a la New Age i a l’espiritualitat en general. Si Hanna havia nascut en una família de molts diners, Maurice Strong havia vingut al món en un entorn completament oposat, fill d’uns pares amb grans dificultats econòmiques. Però amb poc més de 10 anys va decidir que, no només sortiria de la pobresa, sinó que deixaria empremta en aquest món. La voracitat per prosperar el va fer culminar els estudis obligatoris de manera molt precoç i a falsificar l’edat per començar a treballar com més aviat millor. Es va enrolar a la marina mercant i va navegar des de molt jove per les costes de la Colúmbia Britànica, una activitat que va derivar en treballar com a tractant de pells a l’Àrtic i, fins i tot, a viure amb els inuits. El 1943 va tenir el que es pot considerar una revelació, perquè va llegir a la portada del diari que Roosevelt i Churchill havien pactat crear l’ONU tan aviat com acabés la guerra. S’hi va sentir interpel·lat, amb la certesa que algun dia en formaria part. A començaments de la dècada dels cinquanta es va establir en una pròspera Alberta, per treballar com a analista financer especialitzat en recursos naturals. Aquesta feina li va permetre travar amistat amb un emprenedor del petroli, Jack Gallagher, amb qui va començar a treballar. Als vint-i-cinc ja era vicepresident de la Dome Petroleum, la companyia del seu amic. Les inversions en prospeccions de petroli i gas natural van proporcionar-li el seu primer milió, alhora que la Power Corporation of Canada, firma líder en inversions energètiques, el va fitxar com a president. Amb trenta-un anys ja era al cim. Més tard encara seria president de la PetroCanada i l’Ontario Hydro. Però hi havia alguna cosa que li mancava: la seva mare li havia dit que si s’esforçava, podria canviar el món. El gir de guió va succeir el 1965, quan el primer ministre del Canadà el va citar per encarregar-li que dirigís el programa Canadian International Development Assistance, que agrupava tots els ajuts externs del país. Va deixar la feina i s’hi va abocar, com també ho faria amb el següent primer ministre, Pierre Trudeau. El 1972 va organitzar la primera conferència mundial sobre medi ambient i poc després va dirigir els programes mediambientals de l’ONU. El 1987 va ser l’ideòleg de l’Informe Brundtland, que va resultar transcendental en l’evolució del moviment verd. Les darreres dècades de la seva vida van estar dedicades a aquest tipus de polítiques, fins al punt de ser mentor de Klaus Schwab, creador del Fòrum de Davos i influència clau sobre Al Gore en la seva lluita contra el canvi climàtic. Un periodista que el 1990 va visitar els equipaments religiosos de Baca Grande va entrevistar Strong i aquest li va fer una sèrie de confessions ben inquietants que suposadament eren la base d’una novel·la que preparava: “Els països rics sempre es negaran a reduir el seu impacte sobre el medi ambient. Però un grup de líders mundials, que funcionen com una societat secreta, han sentit que l’única esperança per salvar el planeta és que les civilitzacions industrialitzades col·lapsin. I ells provocaran aquest col·lapse”.