Валлес станет технологической дольней Каталонии: президенты платформы Valltech о целях и женском лидерстве

El passat 2 de juliol el Centre Metal·lúrgic, amb 1.200 associats, i la Xarxa Onion d’empresaris emprenedors autònoms, totes dues ubicades a Sabadell, van presentar la plataforma Valltech, que vol convertir el Vallès en la vall tecnològica de Catalunya. Parlem amb la seva presidenta dels objectius i repassem la seva carrera professional. Em cita a Manresa i viu a Sitges tot i que va néixer a Montcada i Reixac. Com va acabar a Valltech? Soc una defensora del món local i ens hem de sentir orgullosos dels orígens. Soc de Sabadell per part de mare, el meu pare era de Badalona i vam anar a parar a Montcada. Em sento orgullosa de ser vallesana, independentment d’haver voltat per tot el món i haver viscut en moltes ciutats per motius professionals i personals. A Valltech hi arribo per una trucada del president de la Xarxa Onion, Arnau Bonada, segurament perquè he defensat ser de Montcada i les sinergies entre món públic i privat. Vinc de l’empresa privada, el que gestiono és privat, però crec realment en el poder local de les ciutats i tenim una gran àrea com és el Vallès Oriental i l’Occidental per poder fer coses. Em va comentar dues coses. El projecte d’unir la part industrial i la tecnològica i la defensa que fa anys que estic fent del món empresarial amb lideratge femení i de crear referents era una combinació perfecte perquè portem vint anys en el món tecnològic en diferents àmbits, molts reconeixements i premis, i ser una figura pública ajudaria Valltech a projectar-se. No vaig dubtar gaire a dir que sí i només vaig posar una condició. Quina? La condició per liderar i posar la cara, els meus coneixements, els contactes i tota la xarxa empresarial on em moc des de fa anys era que Valltech havia de ser realment important i gran. Que no es quedés només en una àrea concreta perquè el Vallès no és només l’Occidental, sinó que l’Oriental té un potencial empresarial brutal, buscant sinergies, oblidant-nos de centralitats, col·laborant diferents poblacions. A Terrassa l’escola d’enginyeria és una de les més importants d’Espanya, tenim el Consorci del Parc de l’Alba, Sant Cugat té un tarannà molt empresarial i tecnològic... La van acceptar, jo soc superexecutiva i ens hem posat a treballar per trobar aquesta unió. M’agradaria deixar de llegat que es reconegui el Vallès com un pol tecnològic com ara quan pensem en Barcelona. Què hi falta a nivell tecnològic? Trobava a faltar obrir canals. Hi ha moltes iniciatives diferents que no són dolentes, però que es treballen de manera aïllada. Ja sigui perquè hi ha un component públic molt gran i a vegades depens de les inversions o del govern de torn. I a nivell públic sense la part privada no són res i les empreses necessiten aquesta cocreació entre una banda i altra. Veia que es treballava com bolets i des de Valltech es vol allargar la mà per treballar conjuntament amb la part acadèmica i universitats. Hem muntat un consell d’expertes on hi ha Núria Salán de la UPC, la periodista Mariola Dinarès, Montse Guàrdia, que és presidenta del consell social de la UPC... He dit noms de dones però al final el que volem és gent amb experiència que ens ajudi a unir els canals acadèmic, empresarial i públic i fer-nos referents a tot Catalunya. Hi ha un equip de professionals excel·lent al darrere. Hi ha altres plataformes i associacions, però el nostre diferencial serà unir-ho una mica tot i treballar conjuntament en molts àmbits. No es podia fer a través de’altres patronals ja consolidades? Des de Cecot, per exemple, ja van impulsar l’entitat FEMVallès... Valltech uneix aquesta part més emprenedora i més tecnològica, que a més està començant a destacar; vol mantenir el talent i donar oportunitat perquè si tens les connexions amb les empreses és més fàcil; ajudar a digitalitzar moltes de les empreses sobretot quan parlem de la banda industrial perquè tinguin Valltech com a referència per buscar aquestes ajudes... Començarem fent diferents trobades, al novembre farem la presentació oficial de Valltech i començarem a treballar, tot i que ja estem mantenint reunions amb molta de la gent que conec i on em moc perquè estic a tot arreu, com ara al Consell de Cambra de l’Observatori Dona i Empresa, a diferents associacions... Volem que quan una empresa tingui la intenció d’establir-se al Vallès trobi aquest acompanyament de Valltech. Som una mica diferencials volent aquesta unió industrial i tecnològica i hi ha grans empreses metal·lúrgiques i es poden fer gran coses. La meva obsessió, com et deia, és que quan parlem de Catalunya, amb tot el potencial empresarial i tecnològic que tenim, doncs no només es parli de Barcelona, que és el gran melic del país, sinó que el Vallès també sigui un referent amb el PIB que té. No només es farà des de Valltech, sinó amb moltes de les associacions que ja existeixen i el tema és unir-ho. Posa un marge de temps perquè això passi? Sempre ho poso a tres anys vista, com els plans de negoci. El primer any sempre és creació, estabilització i posicionament. A partir del segon any hem de començar a tenir resposta. Estem amb el manifest, amb la nostra declaració d’intencions, a la qual s’han adherit moltes empreses, algunes de molt grans, i no només del Vallès, com ara Cisco, que és de les més importants del món a nivell de tecnologia. L’adhesió no deixa de ser la voluntat de col·laborar amb nosaltres. Ara estem a la part més important de presentació i no volem fer dos networking, paraula que detesto, ni grans esdeveniments, sinó posar-nos en marxa i que servim tant per a les empreses com per a l’administració pública. Quins serveis oferireu? En formació allargarem la mà a moltes empreses que en tinguin necessitat; la part de hub i col·laboració... Al final, per exemple, si tu fas revistes podrem ajudar-te a digitalitzar-ho perquè arribis amb més gent o o millorar a nivell sostenible la composició. És la unió de coneixements. Primer entrarem en el que està més de moda, la part d’intel·ligència artificial (IA). Volem asseure empreses que són líders en IA i que moltes estan dins de Valltech, unir-les amb altres que poden ajudar creant taules efectives de treball. Provocarem que el negoci passi, que n’hi hagi més dins el Vallès. Soc executiva de manera natural, les empreses són per guanyar diners i és molt fred dir-ho, però és així, però també soc una gran defensora d’unir talents, que és la manera com després es generen negocis. Va començar estudiant turisme... Dret i turisme; un ou i una castanya. No tenia criteri [riu]. Amb 18 anys, com molts, no tenia ni idea de què volia fer a la vida. Me’n vaig anar d’Erasmus a Àustria i als estius treballava a la multinacional Whirlpool i vaig acabar la carrera allà. En tornar, com que el meu pare sempre em deia que m’agradava molt gastar, havia de treballar i el director general em va dir que em quedés perquè acabaven de captar de client Ikea i necessitaven algú que parlés perfectament l’anglès. Em vaig quedar de comercial i va ser la meva gran sort. Em va obrir l’oportunitat de descobrir, jo i moltes persones, el meu talent, que era molt bona fent això. Defineixi’m el seu talent. El talent a nivell professional sempre ha estat la part de la comunicació i la comercial. Vaig descobrir que m’agradava molt la part de negociació, la banda comercial, de màrqueting... Em va obligar a espavilar. La gent quan li dic que soc tímida no s’ho creuen, però em va servir per trencar molts dels complexos que la joventut et dona per desconeixement. Em va permetre aprendre a parlar millor, a negociar, a vincular-me evidentment amb tots els senyors haguts i per haver perquè era un món d’electrodomèstics i parlem del 2001-2002. Independentment del fet que tinc un tarannà molt feminista, a vegades una mica més destraler i a vegades moderada amb altres opinions, sempre dic que aquells senyors m’ho van ensenyar tot. Estaré eternament agraïda a aquells anys. Vaig començar a tenir ofertes de feina i el director de Whirlpool se’n va anar a New Pol, a Martorelles i amb 25 anys em va demanar que hi anés de directora de màrqueting. Em va dir una cosa que m’ha quedat gravada com un mantra i que repeteixo a la gent que ve de màrqueting: “Jo vull una directora de màrqueting que sàpiga vendre.” Si no has tocat la venda des de baix, com ho vendràs a dalt? És clar que això s’ha d’acompanyar de coneixements. Van ser dos anys molt bons a nivell professional, vaig viatjar moltíssim, vam crear marques molt importants, però estar tancada en un despatx m’esgota. Vaig tenir una oferta important de LG a Espanya i vaig decidir tornar a l’origen, a vendes, vaig passar a ser directora comercial de vendes a tot Espanya. I quan se li desperta la faceta d’emprenedora? No soc una emprenedora de naixement com ho és el Josep [Olivet], que va muntar Olivet Telecom als 16 anys. El conec, m’explica tot el que està fent a nivell d’internet tot via WiMAX amb antenes i jo no en tenia ni idea. Era una intrusa del món tecnològic i ara l’experiència i els resultats ja m’avalen. M’explica que vol crear una empresa que agafa la tecnologia de fibra òptica i muntar un operador de país. No teia ganes de deixar Madrid però hi vaig veure una oportunitat de combinar un tàndem perfecte de la banda empresarial i comercial creant una marca que fos diferenciable. Creem Fibracat el 2013 i en dos anys vam crear les bases d’una empresa que va ser referent dins del món de les telecomunicacions en aquest país. I ara quantes empreses teniu? Manix Capital és el hòlding del qual al final pengen diferents empreses. Hem creat amb altres socis Polsaas, una venture builder amb la marca Subastech, una plataforma d’informes amb la idea de democratitzar aquesta informació per entrar en aquest món. Tenim Floutel, l’operador de telecomunicacions de tot Espanya que va sortir al novembre; Xarxalia, l’empresa de màrqueting que hem readaptat a tota la IA i unim projectes; l’operadora de telecomunicacions Neutralia... Manix és la mare, un generador de projectes on invertim o creem projectes tecnològics. Si no hi ha tecnologia no ens hi posem i només ho fem on podem controlar tot una sèrie de coses i podem aportar. Es poden fer empreses amb valors i que aportin canvis a la societat com Subastech, que democratitza els coneixements. No minimitza els seus èxits, al contrari, els magnifica. Sempre que em demanen ajuda ho intento d’una manera o altra. Vaig descobrir amb el temps que m’agrada molt fer conferències, el contacte amb la gent. Exerceixo de manera conscient la responsabilitat de la meva visibilitat tenint en compte les fites empresarials i personals que he anat aconseguint. Sempre dic que hem de començar a parlar de diners amb normalitat o, si volem estudiar una cosa, ens hem d’aixecar i demanar-ho i no esperar que diguin: “La Txell, pobreta, treballa molt.” He dit expressament la paraula pobreta perquè la detesto. Tenim una oportunitat brutal en el món empresarial de no perdre el 50% del talent que som les dones. Perquè això sigui així, i amb l’històric que tenim i que part del cervell ha integrat el rol de cuidadores, etc., ens passa que a vegades ens fem petites. He fet molta feina per arribar a llocs de responsabilitat per ser un referent empresarial. Tinc una visió molt clara i femenina d’aquesta necessitat de figures com la meva, que n’hi ha moltes.