Бар в Барселоне: как лояльность клиентов и автоматический терминал создают атмосферу дома

Entro a un bar que mai abans havia trepitjat i que té aspecte de negoci acollidor i familiar, ni que sigui perquè no assalta la vista un arsenal de brioixeria de dubtosa qualitat. Em demano un tallat mentre faig temps fins que arribi l’hora de la cita que m’ha dut a la zona. Mai abans m’he creuat amb el cambrer, ni amb els clients que en aquell moment ocupen tres o quatre taules i la meitat de la barra, així que romanc muda bàsicament perquè no tinc ningú amb qui parlar. Però és impossible no seguir de prop la conversa en estèreo entre el cambrer –un senyor que no pot estar gaire lluny de la jubilació i que té accent argentí– i un parell de clients que seuen per separat però s’apunten a un diàleg a tres que versa sobre la calor que ens acabarà matant a tots i sobre aquells que neguen el canvi climàtic i es pleguen de braços davant la catàstrofe. Sempre he pensat que els negocis on s’acaben generant tertúlies en veu alta entre gent que hi ha entrat per separat són els que paga la pena visitar perquè darrere aquestes àgores públiques sempre hi ha un cambrer amable i uns clients fidels. I si els clients són lleials és perquè s’hi senten ben acollits, així que és impossible que el que hi arriba de nou no se senti ràpidament com a casa. La teoria, de fet, se’m confirma uns minuts més tard, quan un home indica al cambrer, que té pinta de ser també el propietari, que vol pagar. “Serveix-te tu mateix”, li indica el treballador des de darrere de la barra. Em pregunto on s’ha de servir si per enlloc es veu una d’aquestes caixes enregistradores de cobrament automàtic i segueixo l’escena amb la mirada. La sorpresa arriba quan el client agafa el datàfon amb les seves pròpies mans, es marca el preu del tallat i passa la targeta. Acte seguit, s’acomiada fins l’endemà. I en paral·lel confirma que la gent sempre torna als negocis on està com peix a l’aigua.