Каталонские университеты усиливают использование каталанского языка в научных публикациях

Les universitats i els centres de recerca catalans tenen una gran producció científica, però bona part d’aquest coneixement es vehicula a través de l’anglès, majoritàriament, o d’altres llengües hegemòniques com el castellà. Tot i que aquests és un fenomen global, que afecta tots els idiomes tret de l’anglès, en el cas d’una llengua minoritzada com el català, la renúncia a la transmissió del saber en la llengua pròpia és encara més perjudicial. Segons l’informe Revistes científiques i erudites de Catalunya, publicat per l’Agència de la Qualitat Universitària (AQU) el juny de 2023, el català és la segona llengua de les revistes catalanes (232 de 556, el 41,7%), darrere del castellà (317 revistes, 57%) i davant de l’anglès (172, 30,9%). Cal tenir en compte que moltes revistes publiquen en més d’una llengua. Si el recompte es fa per articles, les dades són encara més baixes. Les revistes científiques i erudites de Catalunya publiquen aproximadament uns 2.775 articles en català per any (2.150 articles sense les revistes dels centres d’estudis locals i comarcals), una xifra que representa el 9% de la producció científica de les institucions catalanes, d’acord amb la base de dades WoS Core Collection (29.375 publicacions l’any 2020, segons la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, Fecyt). La proporció és encara més petita quan es compara amb la producció científica total: el català representa només el 0,006% dels documents indexats a Scopus l’any 2020 (179 publicacions) i el 0,007% a Web of Science Core Collection (202 publicacions), mentre que l’anglès hi domina amb el 93,1% i el 96,5% respectivament. Per àrees de coneixement, la recerca en català es concentra, sobretot, en humanitats (62,5%) i ciències socials (24,1%), i és marginal en ciències (2,2%), ciències de la vida (4,3%) i medicina (4,7%). La Generalitat i les universitats catalanes són conscients que cal actuar per evitar que el català esdevingui una llengua marginal en la recerca. La Universitat Rovira i Virgili (URV) remarca, en l’apartat dedicat a les llengües del seu web, que es calcula que només un centenar de les prop de 6.000 llengües que hi ha al món són llengües acadèmiques –és a dir, que es fan servir com a vehicle de docència universitària i de transmissió del coneixement científic–, i el català n’és una. Fer funcional el català en la recerca –diu la URV– “contribueix a la seva pervivència com a llengua a l’únic territori del món on es parla (i contribueix també, doncs, a la preservació de la diversitat lingüística al planeta)”. “Sens dubte, si aspirem a una llengua amb plenitud de funcions, la ciència i la investigació són àmbits estratègics perquè reforcin el prestigi de l’idioma i l’apoderament dels parlants”, afegeix. La URV recorda que, segons el marc legal, “el català és la llengua pròpia de les universitats i la llengua d’ús normal de llurs activitats” i per això cal “incrementar-ne l’ús en la recerca i el conreu científic, en la transferència de coneixement científic a la societat i en la divulgació científica”. “Atès que una part important de la recerca es finança amb aportacions públiques, és just potenciar el retorn social d’aquesta inversió difonent el coneixement entre la població, especialment entre professionals interessats en les novetats aplicables al seu camp”. “Aquesta difusió en l’entorn més immediat cal fer-la fonamentalment en la llengua pròpia, i no pas en les llengües franques acadèmiques”, assenyala la universitat. La necessitat de promoure el català en la recerca ha de ser, necessàriament, compatible amb l’ús de l’anglès, la llengua franca acadèmica, però de manera equilibrada. El document de la URV proposa que el personal investigador recorri principalment a l’anglès en els circuits internacionals i al català en els circuits del domini lingüístic propi. El govern de la Generalitat va engegar el 2022 el pla d’enfortiment del català en el sistema universitari i de recerca de Catalunya (PEC), que, entre altres aspectes, es proposa potenciar la presència del català en la recerca científica. Segons l’informe de seguiment del pla, fet públic el maig passat, la llengua pròpia del país ha guanyat terreny en l’àmbit científic, com ho demostra el fet que el 100% de grups de recerca que han rebut ajuts en la convocatòria SGR-CAT han aportat resums en català en les seves publicacions. El govern ha pres diverses mesures per promoure el català en la recerca com la publicació l’any 2024 d’una guia per a la gestió del multilingüisme als centres de recerca i la creació d’una base de dades amb els títols en català i abstracts de la producció científica puntera dels centres CERCA per orientar la terminologia científica al català. El Pacte Nacional per la Llengua també inclou mesures per garantir la presència del català en la recerca científica. Segons el balanç del primer any del Pacte fet pel Departament de Política Lingüística, ja s’han dut a terme diverses accions com la convocatòria d’ajuts per a l’edició de llibres de text, manuals universitaris, llibres cientificotècnics o de referència, escrits o traduïts en català, l’obertura d’una nova convocatòria d’ajuts a les tesis doctorals en català, i l’organització de programes d’acollida lingüística per a no catalanoparlants que s’incorporin als centres Cerca. Les universitats dels Països Catalans també s’han posat les piles els darrers anys per promoure la recerca en català. La Universitat de Barcelona (UB), en el Pla de llengües 2022-2025, inclou mesures com l’obligatorietat que totes les tesis incloguin un resum en català, en anglès i en la llengua de redacció, sens perjudici d’altres llengües. El Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ofereix un curs d’acompanyament a la redacció de tesis doctorals en català; i la Universitat de València (UV) organitza els Premis Mavi Dolç i Gastaldo a l’ús del valencià en tesis doctorals, que premien tesis redactades totalment o parcialment en valencià, amb una quantia que pot arribar fins a 3.000 euros per tesi, calculada segons la qualitat lingüística i el volum de text en valencià. L’hegemonia abusiva de l’anglès en la recerca és un fet que amoïna tot el món. Els països escandinaus, que tenen luna població amb un alt grau de coneixement de l’anglès, són especialment sensibles a aquest fenomen i han pres mesures per fer-hi front. Un informe del Consell de la Llengua noruec del 2021 constatava que el 90% de les publicacions científiques d’institucions noruegues del 2019 eren en anglès, fet que els va dur a adoptar el model d’“ús paral·lel de llengües”, que consisteix a no substituir l’anglès, sinó combinar-lo sistemàticament amb el noruec, especialment en la terminologia científica.