Количество пенсионеров в провинции Жирона выросло на 20% за 15 лет, но средний размер выплат остается ниже среднецаталонского уровня

El nombre de pensionistes gironins creix un 20% en 15 anys L’augment a la vegueria gironina és més d’un 40% més alt que a tot Catalunya, però el seu pes en la població es manté per sota del conjunt del país L’import mitjà percebut s’ha incrementat un 67% en aquest període, fins als 1.454 euros, però continua un 7,7% per sota de la mitjana catalana El nombre de persones que perceben pensions contributives de la Seguretat Social ha crescut més d’un 20% en només 15 anys a les comarques gironines –d’uns 120.000 a uns 145.000–, un increment molt més alt que l’experimentat al conjunt de Catalunya, on ha estat de menys del 15%. Després d’aquest augment, el pes del nombre de pensionistes s’acosta al 18% de la població gironina, encara notablement per sota de l’índex de tot el país, que s’acosta al 19,5%. Per comarques, on més han augmentat és a la Selva i on menys, al Ripollès, que és la comarca amb l’índex més alt de pensionistes no només de la vegueria de Girona sinó de tot Catalunya. El tipus de pensions que més ha crescut percentualment han estat les d’orfandat i les que més ho han fet en nombre són les de jubilació, que són les majoritàries i suposen uns dos terços del total. En canvi, les de viduïtat, que són les segones en nombre, gairebé no han augmentat. Pel que fa a l’import mitjà de les pensions contributives rebut pels gironins, en aquests quinze anys s’han incrementat un 67% però continua per sota de la mitjana catalana. De fet, el Gironès és l’única comarca gironina amb un import mitjà per sobre de la mitjana catalana. L’import mitjà més baix és a l’Alt Empordà. En aquest sentit, si ho comparem, els pensionistes del Gironès cobren 258 euros més al mes de mitjana que els de l’Alt Empordà. Dades globals de la vegueria Les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’Idescat, assenyalen que la vegueria de les comarques gironines –la demarcació oficial menys la Cerdanya– ha passat de 120.168 pensionistes el 2011 a 145.035 el 2025, cosa que suposa un augment percentual del 20,7%. Es tracta d’un increment un 44,2% superior al que hi ha hagut al conjunt de Catalunya, que ha estat del 14,4% (de 1.376.516 a 1.574.057). Durant aquests quinze anys l’evolució a la vegueria gironina ha estat ascendent de manera continuada –a tot Catalunya hi va haver un petit retrocés el 2020 però a la vegueria gironina aquell any hi va haver un mínim augment– i dos dels auges anuals més forts han estat justament els últims dos anys, el 2024 (2%) i 2025 (1,9%), juntament amb el 2012 (2%) i el 2022 (1,9%). Amb les dades de finals del 2025, els pensionistes ja suposen el 17,8% de la població de les comarques gironines, un percentatge encara sensiblement per sota del global de Catalunya, que és del 19,4%. Cal dir que el nombre de pensionistes ha crescut més que no pas ho ha fet el nombre de pensions –que ho ha fet un 18,9%: de 140.369 a 166.905– i per tant ha baixat el nombre de pensions per pensionista. Així, els 145.035 pensionistes gironins de finals de l’any passat percebien un total de 166.905 pensions, cosa que suposa una mitjana d’1,15 pensions per persona, mentre que el 2011 els 120.168 pensionistes de llavors cobraven 140.369 pensions, amb una mitjana d’1,17 per persona. Per tipus de pensió, les que més han augmentat percentualment en aquests quinze anys són les d’orfandat –han passat de 3.336 a 4.554, un 36,5% més– però destaca sobretot l’auge de les de jubilació, ja àmpliament majoritàries, i que són les que més han crescut en nombre i segones en percentatge. S’ha passat de 90.334 a 113.406, un augment del 25,5% i de més de 23.000 pensions. Si el 2011 suposaven el 64,4% del totes les pensions contributives a la Seguretat Social de la vegueria ara ja són el 67,9%, més de dos terços. Es tracta d’un pes una mica per sobre del que tenen al conjunt de Catalunya (66,5%). En canvi, les segones pensions més habituals, les de viduïtat, gairebé no han augmentat: de 34.707 a 34.966 (un 0,7% més). Ara són el 21,3% del total. Pel que fa a les pensions per incapacitat permanent, s’han incrementat un 17,3% (de 11.917 a 13.979, unes 2.000 més). D’altra banda, en aquests quinze anys l’import mitjà percebut pels pensionistes gironins ha augmentat un 66,9% –de 871 euros a 1.454 euros– però continua un 7,7% per sota de l’import mitjà del conjunt del país (1.575 euros). En tots els tipus de pensions l’import mitjà dels gironins és inferior al global català, la major diferència del 14,4% és en les d’orfandat (451 euros de mitjana a Girona i 527 a Catalunya). En les pensions majoritàries, les de jubilació, l’import mitjà a la vegueria se situa en 1.429 euros, quan a tot Catalunya és de 1.563. Dades per comarques La comarca gironina on més ha crescut el nombre de pensionistes del 2011 al 2025 és la Selva, amb un increment del 28,8% (de 26.340 a 33.920), seguida del Gironès (24,5%, de 27.587 a 34.339). A l’entorn de la mitjana gironina s’han situat el Baix Empordà (20,9%), l’Alt Empordà (20,6%) i el Pla de l’Estanya (20%). En canvi, els augments han estat més menors a les comarques que ja tenien els índexs més alts de pensionistes: la Garrotxa (on han augmentat un 7,3%, de 12.544 a 13.464) i sobretot el Ripollès (amb un increment de només el 0,1%, de 7.116 a 7.121). El Ripollès és la comarca de Catalunya amb un percentatge de pensionistes per població més alt, un 27,5% l’any passat. També supera molt la mitjana la Garrotxa, amb un 21,3%. Les comarques gironines amb menys pes de pensionistes són l’Alt Empordà (on ho són el 16,1% dels seus habitants) i el Gironès (16,4%). Al Baix Empordà suposen el 17,6%, a la Selva, el 18,1%, i al Pla de l’Estany, el 19%. En totes les comarques, les pensions de jubilació suposen més de dos terços del total. El pes màxim és a la Garrotxa (on són el 71%), seguida del Pla de l’Estany (70,6%), i el mínim a la Selva (66,3%), seguida de l’Alt Empordà (67%). En la resta suposen a l’entorn del 68%. En les de viduïtat, el pes més alt és a l’Alt Empordà, on són el 22,1%. Pel que fa a l’import mitjà percebut pels pensionistes, la comarca gironina on més ha augmentat al llarg d’aquests quinze anys és la Garrotxa, amb un 71,1% d’increment (de 866 a 1.482) i on menys, a la Selva, amb un 63% (de 868 a 1.415). El Gironès és l’única comarca gironina amb un import mitjà percebut (1.608) per sobre de la mitjana catalana. De fet, és la quarta comarca del país amb un import més alt (rere Barcelonès, Tarragonès i Baix Llobregat). L’import mitjà més baix a la vegueria és l’Alt Empordà (1.350 euros, 258 menys que al Gironès), seguit de prop pel Baix Empordà (1.365). Per sobre dels 1.400 euros se situen la Selva (1.415), el Pla de l’Estany (1.466) i la Garrotxa (1.482) mentre que el Ripollès supera els 1.500 (1.517). Roses i Lloret de Mar, les ciutats catalanes amb les pensions més baixes Roses i Lloret de Mar són els dos municipis de més de 20.000 habitants de Catalunya amb l’import brut mitjà més baix percebut pels pensionistes de pensions contributives de la Seguretat Social, amb només 1.248 i 1.278 euros, respectivament, segons les dades de l’Idescat del 2025. Entre la resta de poblacions grans gironines també són notòriament baixos els imports de Palafrugell (1.345), Sant Feliu de Guíxols (1.354), Figueres (1.393). Només Girona (1.699 euros) supera la mitjana catalana (1.575). Per sobre de la mitjana gironina (1.454) se situen Banyoles (1.497) i Olot (1.489). Pel que fa al nombre de pensionistes, Salt i Lloret de Mar són dues dels quatre de les grans ciutats del país amb percentatges més baixos de pensionistes, amb només un 13,5% i un 14% respectivament (les altres dues són Salou i Vila-seca, amb un 13,8% en tots dos casos). Entre la resta de ciutats gironines també són baixos els índexs de pensionistes de Roses (14,8%) i Figueres (15,3%), mentre que destaquen com a alts els d’Olot (20,4%), Sant Feliu de Guíxols (19,5%) i Blanes (19,3%).