Ирландия внедрила национальную систему почтовых кодов Eircode, став последней развитой страной с таким стандартом

Li va costar d'engegar, però l'Eircode s'ha consolidat Durant bona part de la seva història moderna, Irlanda va ser una de les poques economies desenvolupades sense un sistema nacional de codis postals i és que abans de la creació de l’Eircode, les adreces es basaven sobretot en noms de carrers, pobles, ciutats i comtats. L’excepció principal era Dublin on, de feia dècades, existien districtes postals: els senars al nord de la ciutat -de l’1 al 17- i els parells al sud -del 2 al 24. Amb tot, fora de la capital no hi havia cap codi postal. Això podia funcionar raonablement bé per al correu tradicional, però representava un problema important atès moltes adreces no eren úniques. De fet, més del 35% de les adreces irlandeses compartien el mateix nom amb almenys una altra propietat, una situació especialment problemàtica a les zones rurals i que complicava les entregues, els serveis públics i sobretot, la localització d’un lloc en cas d’emergència. La idea d’un sistema nacional va començar a agafar forma a partir del 2005, malgrat que no va ser fins al 2011 quan la legislació va establir les bases per a desenvolupar-lo. El contracte fou adjudicat el 2013 i finalment, l’Eircode va entrar en funcionament el juliol de 2015, amb codis assignats a més de 2,2 milions d’adreces. D'altra banda, l’Eircode té una característica força peculiar: cada adreça té el seu propi codi, en lloc de compartir-lo amb un barri o un grup de carrers, com passa en molts altres països. El codi té set caràcters, dividits en dues parts: una de tres caràcters, que identifica una zona postal, i una de quatre, que identifica exactament aquella propietat. Per exemple: A65 F4E2. Cada Eircode està també vinculat a unes coordenades geogràfiques. Els avantatges són evidents: facilita les compres per internet i les entregues, permet localitzar adreces amb molta més precisió, ajuda els serveis d’emergència i simplifica la gestió de dades per part d’empreses i administracions. La seva adopció ha anat augmentant: el 2017, el 84% dels enquestats podia proporcionar un Eircode verificat, mentre que el 2023, la xifra ja havia arribat al 97,3%. També hi ha inconvenients. L’Eircode no és obligatori, i durant els primers anys moltes empreses i webs encara no l’acceptaven. A més, a diferència d’un sistema tradicional, el codi no és fàcil d’interpretar visualment: saber que una casa té l’Eircode A65 F4E2 no permet deduir-ne la ubicació, a banda que dues cases adjacents tenen els quatre darrers caràcters del codi sense cap correlació. Tanmateix, més de deu anys després del seu llançament, l’Eircode ja forma part de la vida quotidiana irlandesa i allò que durant dècades havia semblat innecessari, ara, en l’era de les compres en línia, la navegació GPS i els serveis a domicili, ha esdevingut una eina pràcticament imprescindible.